CENFIM ha organitzat les “I Jornades TIC-Moble” que es van celebrar els dies 25 i 26 de Febrer de 2009 a la Casa de Cultura de la Sénia i van reunir més de 120 professionals entre assistents, tècnics i ponents. L’objectiu de les jornades ha estat acostar les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC) a les empreses de fabricació i distribució de mobiliari per donar a conèixer les aplicacions informàtiques que es poden aplicar les àrees d’oficina tècnica, producció i comercialització de les empreses del sector.

L’obertura de les jornades i benvinguda als assistents va ser a càrrec de l’Alcalde de la Sénia Sr. Víctor Pla i del director de CENFIM, Sr. Joaquim Solana.

 [Tornar dalt]

Ponent: Armengol Torres

Organització: PIMESTIC

L’Armegol Torres, de PIMESTIC, va explicar com les TIC poden ajudar les empreses a vendre i estalviar més tenint en compte l’entorn i la cadena de valor del sector del moble en quant a gestió, disseny, producció i màrqueting i distribució.

Va fer un repàs de les diferents eines i tecnologies que poden utilitzar les empreses, entre les que va destacar: web i posicionament als cercadors, comerç electrònic, CRM (gestió dels clients), BI (intel·ligència de negoci), mobilitat, ERP (planificació recursos empresarials), intranet, extranet, RFID (identificació per radiofreqüència), veu sobre IP, missatgeria instantània, banca i administració electrònica, factura electrònica, seguretat informàtica, etc.

[Presentació]  

[Vídeo]

 [Tornar dalt]

Organització: Fundació CECOT Innovació

A la ponència del David Villarrubias, es va comentar la problemàtica de la gestió tecnològica a les empreses (particularment les PIMEs) i la importància d'alinear la gestió de les TIC amb l’estratègia de les empreses, amb independència de si aquesta gestió és interna o externa (subcontractada).

David va ressaltar la importància de planificar i definir l’estratègia de futur dels sistemes d’informació amb la col·laboració i suport de la direcció-gerència de l’empresa, per acabar donant unes pautes sobre què ha de tenir i com fer un pla de sistemes adequat.

[Presentació]  

[Vídeo]

 [Tornar dalt]

Organització: Maderas Navarra - Atos Origin 

Javier Serna va començar explicant que únicament el 16,2% de projectes TIC són satisfactoris mentre que el 31% es cancel·len o retallen abans d’acabar. Tot seguit va explicar què és un projecte TIC, què s’ha de controlar i les eines i mecanismes de seguiment i control del projecte.

Després, va explicar el cas d’èxit d’implantació d’un sistema de gestió de magatzems per radiofreqüència a l’empresa Maderas Navarra, comentant la situació inicial, els objectius del projecte, les fases de desenvolupament i el control i seguiment.

Finalment, va fer la comparativa entre resultats versus objectius un cop acabat el projecte, i les lliçons apreses per cadascuna de les empreses participants. Va acabar donant un decàleg d’aspectes a considerar en la implantació d’un projecte TIC.

[Presentació]  

[Vídeo]

 [Tornar dalt]

Organització: Club CECOT Màrqueting i vendes 

La ponència sobre la importància de l’ús de les TIC per a la comercialització va tenir 3 parts.

1. Gestionar els clients: En aquesta part es va parlar de la importància de conèixer bé els nous usuaris de les TIC, del coneixement a la personalització, com podem estar presents comercialment a Internet i una pinzellada sobre el màrqueting on-line.

2. L’apartat de retenir els clients va tractar sobre què és la fidelització, l’espiral de lleialtat, tipus de retenció de clients i les comunitats virtuals.

3. Influència de les noves tecnologies en els hàbits de consum: Demografia a la xarxa (estadístiques i estudis de mercat), ús de les TIC en la comercialització del sector moble, present i futur de les TIC en els hàbits de consum i els nous consumidors i la web 2.0.

[Presentació]  

[Vídeo]

 [Tornar dalt]

Organització: 2020 Technologies 

Els planificadors d’espai ofereixen serveis de visualització, planificació d’espai i configuració de productes (opcions com colors, acabats, funcionalitats, ...) per sentir-se el protagonista del disseny de la pròpia llar.

Independentment de la seva sofisticació, tenen diferents funcionalitats entre les que s’haurien de destacar una interfaç d’usuari senzilla, configuració d’opcions d’elements i de producte, animació, catàlegs genèrics extensos, detalls, girs, panoràmiques, textures, importació/exportació de dades, etc.

Són eines prou fàcils d’utilitzar que permeten capturar informació i preferències dels usuaris que poden provar diferents configuracions i incitar-los a comprar solucions paquetitzades o col·leccions senceres.

[Presentació]  

[Vídeo]

 [Tornar dalt]

Organització: Intenem 

Pere Navarro va explicar el què són i què han d’aportar els catàlegs digitals i quins són els seus punts forts: costos, immediatesa, flexibilitat i personalització. Per tal d’escollir una solució de catàlegs digitals cal tenir en compte les característiques tècniques i qui l’utilitzarà mentre que els principals problemes a l’hora de la seva implantació són la incultura digital, el canvi generacional, el mal estat i ús dels sistemes d’informació d’algunes empreses i la por al canvi.

[Presentació]  

[Vídeo]

 [Tornar dalt]

Organització: Tecnosemdac 

A la presentació de Tecnosemdac es va explicar que estar ben posicionat a Internet és imprescindible, i que cal considerar 3 factors fonamentals:

• Construcció de la web (a nivell de màrqueting i tecnologia)
• Accions de promoció i màrqueting on-line, que cada vegada tenen més rellevància
• Les xarxes socials o aplicacions de la web 2.0

A l’apartat de conclusions es va comentar que no hi ha una única acció que ens situï al capdavant, s’ha de tenir una estratègia per Internet, s’ha de ser constant i innovador i creatiu.

[Presentació]  

[Vídeo]

 [Tornar dalt]

Organització: UPV (Universitat Politècnica de València) 

Teresa va començar amb una introducció a innovació i les estratègies de disseny, els recursos i l’objectiu: ser més competitiu. Després va parlar de les característiques dels sistemes CAD tradicionals a la indústria del moble i de les tendències actuals que contemplen el disseny paramètric de les peces i/o el variacional, el modelat tridimensional, la generació de plànols, anàlisi mecànic i simulació, integració amb sistemes de fabricació per ordinador i generació dels programes per a les màquines de control numèric (CNC), l’enginyeria inversa, etc.

Per a finalitzar, va mostrar alguns exemples com desenvolupament de prototipus virtuals amb imatges, redisseny de peces amb la utilització del CAD/CAM, desenvolupament de prototipus virtuals en 3D, test de producte, etc. Algunes d’aquestes aplicacions es poden resumir en la oportuna correcció dels dissenys abans del llançament d’un nou model per a garantir l’èxit al mercat, optimitzant els recursos disponibles per tal de reduir els costos i el “time to market”.

[Presentació]  

[Vídeo]

 [Tornar dalt]

Organització: SIMSA 

La ponència de SIMSA va començar clarificant als assistents què s’entén per parametrització: “la definició de les característiques en el disseny d’un moble per provocar de forma automàtica el naixement d’un de nou en funció dels canvis demanats pel client”.

Tot seguit, es van descriure els avantatges de la seva utilització en aspectes de reducció de temps, generació de mobles especials, control de costos i càlcul automàtic de “despieces” i mecanitzat.

Per a concloure, es va mostrar un exemple de com s'assignarien els paràmetres a un disseny real i es van comentar les consideracions per a l'assignació de referències.

[Presentació]  

[Vídeo]

 [Tornar dalt]

Accés a les dades d'oficina tècnica a través d'una Intranet

Organització: ROS1 

Després d’una breu introducció d’aquesta empresa de mobiliari infantil i juvenil, Oscar Martín va exposar quins van ser els reptes que la gerència es va plantejar a l’any 2002 per a satisfer les necessitats que tenia l’empresa. Un d’aquest reptes era la gestió del gran volum d’informació i la manera de fer-la accessible a tots els treballadors. Com a solució van plantejar la intranet: una xarxa interna com a única font d’informació de l’empresa.

Oscar va explicar quines van ser les barreres a superar i com es va fer la implantació. També va mostrar en què consisteix la intranet de l’empresa i quina és la informació disponible.

Finalment, va comparar la situació de l’empresa a l’any 2008 amb respecte la del 2002 exposada a l’inici de la ponència i va introduir els reptes que es plantegen per al futur.

[Presentació]  

[Vídeo]

 [Tornar dalt]

La innovació i les TIC

Organització: ACC1Ó

A la primera part de la presentació es va tractar la innovació (per convertir el coneixement en valor, que en el cas de coneixement tecnològic s’adquireix mitjançant l’R+D), on les TIC hi juguen una paper rellevant degut a que són una capa transversal que suporta els projectes d'innovació.

Víctor Vergés va explicar que cal fomentar la cultura de la innovació dins de l’empresa, i si cal, obrir la participació a agents de fora de l’organització.

Després va donar diversos exemples d’innovació tecnològica, de producte, de serveis, operacionals, de cost, de gestió, de model de negoci i industrial. Finalment, va parlar dels ajuts a la innovació i del programa Innoempresa.

[Presentació]  

[Vídeo]

 [Tornar dalt]

TIC per a millorar la gestió de la producció

Organització: Centre Tecnològic LEITAT

A la ponència de Leitat es va donar una pinzellada sobre innovació, on es pot innovar (productes, serveis, processos, models de negoci) i quins passos ha de seguir un procés d’innovació. Tot seguit es va parlar de la productivitat, l’IPI (índex de producció industrial) i quins factors influeixen en la millora de la productivitat.

Després es van tractar els objectius de la gestió de la producció i com les TIC poden ajudar en la millora de processos, reducció del temps de fabricació, d’inventaris, de costos productius, increment de la productivitat, millora de la qualitat, etc.

Finalment, es van comentar els punts concrets on es poden implantar les TIC: generació de producte, gestió de la producció (planificació, control i seguiment, monitorització), aprovisionament de materials i gestió de la cadena de subministrament (SCM).

[Presentació]  

[Vídeo]

 [Tornar dalt]

Aspectes clau en la selecció i implantació d'un ERP

Organització: Aqua eSolutions

El ponent de l’empresa Aqua eSolutions va dividir la seva presentació en 4 seccions:

• Per què un ERP: per integrar tota la informació de l’empresa en temps real, fidelitzar els clients, optimitzar la gestió dels recursos i implementar les estratègies empresarials més adequades en cada moment
• Seleccionar l’ERP: s’han de tenir en compte els objectius, funcionalitats, recursos tècnics disponibles i usuaris de l’empresa. De l’ERP cal considerar l’adaptabilitat, l’existència de solucions sectorials, les característiques dels proveïdors i si el producte és estàndard o a mida
• Durant la implementació és fonamental seguir les metodologies per tal de garantir l’èxit del projecte i respectar els costos i terminis
• Finalment, un cop implantat, cal destacar les actualitzacions, el suport tècnic i la formació als usuaris

Com a conclusions, cal conèixer l’empresa i les seves necessitats, avaluar i contrastar les diferents solucions de gestió, establir els objectius i conèixer la metodologia d’implantació, i establir els recursos post-implantació adients per maximitzar el retorn de la inversió.

[Presentació]  

[Vídeo]

 [Tornar dalt]

Tecnologies aplicades a la logística

Organització: Atos Origin

Javier Serna, de l’empresa Atos Origin, va parlar sobre les novetats en fabricació com les solucions OEE (Overall Efficiency Efectiveness) per a conèixer l’efectivitat de les màquines/línies/plantes amb l’objectiu de reduir els temps en que no s’està aportant valor, i els APS (Advanced Planning & Scheduling) per simular i optimitzar la planificació en fabricació i distribució.

Pel que fa a les novetats en distribució, va destacar les 3 innovacions més significatives: mobilitat, RFID i sistemes de gestió de magatzems, on s’hi pot incorporar tecnologia de veu que permet interactuar amb els sistemes informàtics mitjançant la veu, amb les mans lliures.

[Presentació]  

[Vídeo]

 [Tornar dalt]

Tenen alternativa les PIMEs amb ERPs de programari lliure?

Organització: OpenTrends

Xavi Buscallà va explicar que el programari lliure (“open source”) és una alternativa a les solucions tradicionals, i està present a gairebé qualsevol àrea de les TIC. És un model atractiu degut als nuls o baixos costos de les llicències, reutilització de sistemes i aplicacions desenvolupades per altres, adaptació i localització de les necessitats i aplicacions (es disposa del codi font) i la independència dels proveïdors. Tot i això, va descriure les barreres i mites que fa que les empreses no aprofitin el seu potencial: el desconeixement, la poca experiència dels departaments de sistemes en aquestes solucions, la poca informació sobre les metodologies d’implantació, és gratis, no té qualitat ni garantia de continuïtat, és Linux, el suport ve donat per voluntaris, etc.

Per acabar, va explicar que OpenBravo és un ERP “open source” amb totes les funcionalitats d’un ERP professional, solvent, amb una empresa fabricant al darrera i amb un ràpid procés d’implantació, però sense cost de llicències.

[Presentació]  

[Vídeo]

 [Tornar dalt]

Aplicacions de la tecnologia RFID al sector del moble

Organització: Saident

Els ponents de l’empresa Saident van explicar el funcionament bàsic de la tecnologia, van mostrar diferents tipologies de TAGs i van plantejar diverses possibles aplicacions del RFID al sector del moble com per exemple: gestió de matèria primera, control de producció, muntatge, gestió d’estocs, verificació d’expedicions, etc.

Després, van ensenyar varis casos pràctics d’utilització de la tecnologia a empreses del sector, per acabar amb una demostració pràctica de com la RFID s’integra amb diferents processos de les empreses fabricants de mobiliari.

[Presentació]  

[Vídeo]

 [Tornar dalt]

Cloenda de les Jornades

La cloenda de les jornades va ser a càrrec de la regidora d’Indústria i Polítiques d’Ocupació de l’Ajuntament de la Sénia, Sra. Maria Pilar Ballester, el director dels serveis territorials del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa a Terres de l’Ebre, Sr. Josep Monclús, i el delegat del Govern a les terres de l’Ebre, Sr. Lluís Salvadó.

 [Tornar dalt]